Booktrailer El noi del timbal

Escriure per a nens

astrid lindgren

“En certa ocasió em va dir un escriptor molt important: Segons la meva opinió, cal escriure de manera tan senzilla que fins un nen ho pugui entendre, i això que ell escrivia er adults intel•lectuals. Per tant, encara és més necessari que tots aquells que escriguin per a nens s’expressin de tal forma que aquests els entenguin. La senzillesa mai és una vergonya, encara que un escrigui per a un nivell superior al dels cinc anys. I és que allò que és senzill no ha de ser trivial ni pobre, Els poetes solen parlar-nos de la vida i l’amor, d’allò que és més profundament humà, amb tanta senzillesa, que fins un nen ho pot entendre. No te n’havies adonat? Si vols una recepta, pren la de Schopenhauer: Cal utilitzar paraules corrents i dir coses extraordinàries”. (…)
(El meu món perdut, Astrid Lindgren)

Posted by Xavier Margenat – Llibres i ninots on dilluns, 1 / juny / 2015

La noia de la biblioteca

La Núria Pradas ha demostrat que, a més de ser un referent en la novel·la infantil i juvenil, també sap captivar-nos amb una novel·la d’adults. La noia de la biblioteca (Columna, 2014) n’és la prova. Aquesta espectacular novel·la ens mostra les vivències d’una noia obrera que fuig del seus orígens humils, i està a punt d’aconseguir-ho quan s’enamora d’un jove de classe rica; alhora que et mostra els conflictes i revoltes de principis del s.XX a Barcelona i la creació de la Biblioteca de Catalunya. D’una manera molt convincent descriu la diferència entre classes socials de l’època i diferents maneres de veure i enforcar la vida. Història i ficció encaixen perfectament i es complementen per potenciar aquesta obra.

Malgrat algun molt petit moment en la relació de la parella que particularment no he trobat a l’alçada de tota l’obra, en general és una història magistralment narrada i ambientada -trasllada al lector en aquella època, et fa viure aquells moments històrics-, amb uns personatges molt ben caracteritzats i creïbles, un ritme que t’enganxa i uns girs que et sorprenen.

Caldrà veure en les properes obres, en què més ens sorprendrà aquesta autora que, com ha demostrat, apunta molt amunt.

Cornèlius i el rebost dels impossibles

A Carles Sala i Vila sempre li ha agradat escriure sobre coses impossibles, les possibles ja les veiem cada dia, i en aquest original conte deixa palesa la seva gran imaginació i el seu geni creatiu, tant per la història en sí com, fins i tot, pels noms del personatges del rocambolesc poble on succeeix l’aventura, el poble de Tort “que no té un pam de pla”. Tot comença el dia que arriba al poble un vell cec anomenat Cornèlius, acompanyat d’un noi, en Tobies, i d’una cabra. Aquests extravagants personatges s’instal·len a la Casa Estreta on volen muntar-hi una mena de botiga anomenada “El rebost dels Impossibles”, un local on pots intercanviar el que et sobre a canvi del que et et manca (valentia, optimisme, intel·ligència…). Però aviat tot s’embolica.

Amb Cornèlius i el rebost dels impossibles (Premi Floch i Torres, 2009) descobriràs una magnífica, divertida i entranyable història, escrita amb bona ploma i curulla de valors.

La lògica de l’escorpit

El famós actor i director de cine “Orson Welles” explicava aquesta rondalla de l’escorpit i la granota.

Un escorpit va demanar a una granota que el deixés pujar a la seva espatlla i l’ajudés a creuar el riu. La granota s’hi va negar: “Si et deixo pujar a la meva espatlla em picaràs, m’ofegaré i em moriré”. L’escorpit li va contestar:  “Això no té cap lògica (als escorpits els agrada molt la lògica). Si em piques, ens enfonsarem els dos i jo també em moriré”. Al final la granota es va deixar convèncer. Quan estaven creuant el riu, lluny encara de l’altra riba, la pobra granota va sentir una dolorosa picada a la seva espatlla. Quan començaven a ofegar-se la granota li va preguntar: “Per què ho has fet això. No té lògica”. L’escorpit va contestar: “Ja ho sé. Però és el meu instint, la meva naturalesa és així. Jo no hi puc fer res”.

Els animals segueixen el seu instint. Els homes tenen voluntat. Són lliures. Alguns, però, es deixen portar per l’instint, per les passions, i van perdent la capacitat de dominar la voluntat. S’animalitzen. La voluntat cal exercitar-la, com els atletes el seu cos, perquè no es debilitzi.

La oració dels cinc dits del Papa Francesc

El Papa Francesc, quan era bisbe d’Argentina, va popularitzar aquesta bonica i simpàtica oració, un truc mnemotècnic per recordar-nos de pregar per a tothom:

1. El dedo pulgar es el que está más cerca de ti. Así que comienza orando por aquéllos que están más unidos a ti. Son los más fáciles de recordar. Orar por los que amamos es “una dulce tarea..”2. El próximo dedo es el índice: Ora por los que enseñan, instruyen y curan. Ellos necesitan apoyo y sabiduría al conducir a otros por la dirección correcta. Mantenlos en tus oraciones.

3. El siguiente dedo es el más alto. Nos recuerda a nuestros líderes, a los gobernantes, a quienes tienen autoridad. Ellos necesitan la dirección divina.

4. El próximo dedo es el del anillo. Sorprendentemente, éste es nuestro dedo más débil. Él nos recuerda orar por los débiles, enfermos o atormentados por problemas. Ellos necesitan tus oraciones.

5. Y finalmente tenemos nuestro dedo pequeño, el más pequeño de todos. El meñique debería recordarte orar por ti mismo. Cuando hayas terminado de orar por los primeros cuatro grupos, tus propias necesidades aparecerán en una perspectiva correcta y estarás preparado para orar por ti mismo de una manera más efectiva.

Maktub i les ganes de viure

M’ha sorprès gratament aquesta magnífica pel·lícula: Maktub. Avui dia és difícil trobar un pel·lícula que ens narri una història tant profunda i bella, i alhora amb bones dosis d’humor,  una pel·lícula que desperta les ganes de viure, i que sap tocar amb gràcia i claredat, temes com la mort, la malaltia, la família, l’amor.

Protagonitzada per Diego Peretti, Aitana Sánchez Gijón, Goya Toledo,  Andoni Hernández i Rosa Maria Sardà, és la primera pel·lícula de Paco Arango.

Maktub ens conta l’història de Manolo, un pare de família que viu egoistament, sense preocupar-se gaire per la seva dóna i els fills, i un matrimoni a punt de trencar-se. La seva vida canviarà després que una sèrie de casualitats  el portaran a fer-se amic d’Antonio, un noi de 15 anys amb càncer, que aconsegueix transmetre l’alegria i les ganes de viure a qui els envolten. Antonio aconseguirà canviar la vida de Manolo i recuperà la seva família.

El personatge d’Antonio està inspirat amb un amb un noi malalt de càncer que el director i guionista  Paco Arango, va conèixer. Arango ha creat la fundació Aladina per millorar les condicions de vida dels nens i adolescents amb Càncer.

Tan de bo es facin més pel·lícules com aquesta.

Sants innocents

El passat 28 de desembre, coincidint amb la festivitat dels sants innocents (dia que es commemora la mort dels nens innocents per part del rei Herodes fa uns dos mil·lenis), llegíem en alguns mitjans de comunicació que l’ONU denunciava l’extens genocidi de nenes produït a diferents països asiàtics. Es tracte d’avortaments selectius, ja que per raons socials (o polítiques) d’aquells països és un gran pes per a les famílies haver de mantenir una nena. El resultat, una nombrosa i tràgica quantitat de crims, que ja està passant factura a la societat asiàtica. Només a l’Índia, són avortades 50.000 de nenes cada mes.

És remarcable, i un canvi molt positiu, que l’ONU s’hagi proclamat en contra d’aquests avortaments, ja que aquest organisme no es destacava per defendre la vida dels nonats, sinó que afavoria a les polítiques avortistes.

El dia 27 de desembre Derecho a Vivir va penjar una pancarta davant el Congrés demanat la derogació de l’avortament. Haurem de veure si durant aquesta nova legislatura hi ha un canvi de política en relació a la llei de l’avortament i la defensa a la vida humana dels més innocents.

(Carta de Xavier Margenat publicada a Catdialeg.cat)

La nit de Nadal

En una nit serena, en una petita cova utilitzada d’estable per al bestiar, neix un infant anomenat Jesús. La humanitat segueix la seva vida, sense adonar-se d’aquest fet que marcarà la història. Només s’assebenten uns quants pastors. Gent humil. Prova tu  d’apropar-te a la cova i al petit infant que dorm en el pessebre. Contempla’l en calma, sense presses. No tinguis por. Descobreix els misteris que l’envolten: pau, amor, pobresa, felicitat, humiliat, senzillesa, alegria, generositat…

Et desitjo que trobis aquesta pau, aquest amor, aquesta alegria i felicitat, i que perdurin per sempre en tu i els teus.

Bon Nadal i feliç any nou!

Xavier Margenat

Com desintal·lar el virus del vídeo de facebook

Aquest article no és una de les meves reflexions. Però ja que m’he topat amb aquest enrenou, l’anomenat “virus” del “facebook”, he penjat les instruccions per desintal·lar-lo, per si us pot fer servei.

Cal aclarir que no és exactament un “virus” ni és del “facebook”, tot i que hi va relacionat.

Si us apareix al mur del facebook una entrada d’un contacte vostre, el qual ha penjat un vídeo i diu que tu i surts, i que el miris, que és important. No en feu cas! Et demanarà que per veure el vídeo necessites instal·lar un “plugin” de youtube, però el que t’instal·la és una extensió que fa que aquesta trampa arribi al mur dels teus contactes. Després demana que hi entris el número del teu mòbil, seguit d’unes condicions amb lletra petita i l’opció d’acceptar. Si heu entrat ell mòbil, ja heu begut oli, la broma us costarà 35 €.

Si només hau instal·lat el plugin “youtube” per veure el vídeo, s’enviarà el virus als teus contactes.

La gent que ha posat el seu telèfon li cobren 35 €.

Copio les següents instruccions per desisntal·lar aquest “plugin”:

Para  desinstallar el plugin/extensión de “Youtube” tan sólo tienes que hacer esto:

• Si usas Chrome como navegador pulsa en  Herramientas-Extensiones y te saldrá algo así:

 

Pulsas en Desisntalar y ya está.

• Si usas Firefox (Mozilla) tan sólo tendrás que pulsar en Herramientas-Complementos, ir a la pestaña de Plugins y donde ponga Extension YouTube pulsar en Desactivar y/o Eliminar

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

http://movidoporlacuriosidad.blogspot.com/2011/12/desinstalar-el-famoso-virus-de-facebook.html