Arxivat a llibres | Etiquetat booktrailer, el noi del timbal, el timbaler del bruc, la guerra del francès, lij, literatura juvenil, llegirencatalà, magradallegir, novel·la juvenil, novetats, xavier margenat | Leave a Comment »
“En certa ocasió em va dir un escriptor molt important: Segons la meva opinió, cal escriure de manera tan senzilla que fins un nen ho pugui entendre, i això que ell escrivia er adults intel•lectuals. Per tant, encara és més necessari que tots aquells que escriguin per a nens s’expressin de tal forma que aquests els entenguin. La senzillesa mai és una vergonya, encara que un escrigui per a un nivell superior al dels cinc anys. I és que allò que és senzill no ha de ser trivial ni pobre, Els poetes solen parlar-nos de la vida i l’amor, d’allò que és més profundament humà, amb tanta senzillesa, que fins un nen ho pot entendre. No te n’havies adonat? Si vols una recepta, pren la de Schopenhauer: Cal utilitzar paraules corrents i dir coses extraordinàries”. (…)
(El meu món perdut, Astrid Lindgren)Posted by Xavier Margenat – Llibres i ninots on dilluns, 1 / juny / 2015
Arxivat a Consells per a escriptors, reflexions | Etiquetat Astrid Lindgren, Consells per a escriptors, Escriure, lij, literatura infantil | Leave a Comment »
La Núria Pradas ha demostrat que, a més de ser un referent en la novel·la infantil i juvenil, també sap captivar-nos amb una novel·la d’adults. La noia de la biblioteca (Columna, 2014) n’és la prova. Aquesta espectacular novel·la ens mostra les vivències d’una noia obrera que fuig del seus orígens humils, i està a punt d’aconseguir-ho quan s’enamora d’un jove de classe rica; alhora que et mostra els conflictes i revoltes de principis del s.XX a Barcelona i la creació de la Biblioteca de Catalunya. D’una manera molt convincent descriu la diferència entre classes socials de l’època i diferents maneres de veure i enforcar la vida. Història i ficció encaixen perfectament i es complementen per potenciar aquesta obra.
Malgrat algun molt petit moment en la relació de la parella que particularment no he trobat a l’alçada de tota l’obra, en general és una història magistralment narrada i ambientada -trasllada al lector en aquella època, et fa viure aquells moments històrics-, amb uns personatges molt ben caracteritzats i creïbles, un ritme que t’enganxa i uns girs que et sorprenen.
Caldrà veure en les properes obres, en què més ens sorprendrà aquesta autora que, com ha demostrat, apunta molt amunt.
Arxivat a llibres | Etiquetat La noia de la biblioteca, Núria Pradas | Leave a Comment »
A Carles Sala i Vila sempre li ha agradat escriure sobre coses impossibles, les possibles ja les veiem cada dia, i en aquest original conte deixa palesa la seva gran imaginació i el seu geni creatiu, tant per la història en sí com, fins i tot, pels noms del personatges del rocambolesc poble on succeeix l’aventura, el poble de Tort “que no té un pam de pla”. Tot comença el dia que arriba al poble un vell cec anomenat Cornèlius, acompanyat d’un noi, en Tobies, i d’una cabra. Aquests extravagants personatges s’instal·len a la Casa Estreta on volen muntar-hi una mena de botiga anomenada “El rebost dels Impossibles”, un local on pots intercanviar el que et sobre a canvi del que et et manca (valentia, optimisme, intel·ligència…). Però aviat tot s’embolica.
Amb Cornèlius i el rebost dels impossibles (Premi Floch i Torres, 2009) descobriràs una magnífica, divertida i entranyable història, escrita amb bona ploma i curulla de valors.
Arxivat a llibres | Etiquetat Cales Sala, literatura infantil, Premi Folch i Torres | Leave a Comment »
El famós actor i director de cine “Orson Welles” explicava aquesta rondalla de l’escorpit i la granota.
Un escorpit va demanar a una granota que el deixés pujar a la seva espatlla i l’ajudés a creuar el riu. La granota s’hi va negar: “Si et deixo pujar a la meva espatlla em picaràs, m’ofegaré i em moriré”. L’escorpit li va contestar: “Això no té cap lògica (als escorpits els agrada molt la lògica). Si em piques, ens enfonsarem els dos i jo també em moriré”. Al final la granota es va deixar convèncer. Quan estaven creuant el riu, lluny encara de l’altra riba, la pobra granota va sentir una dolorosa picada a la seva espatlla. Quan començaven a ofegar-se la granota li va preguntar: “Per què ho has fet això. No té lògica”. L’escorpit va contestar: “Ja ho sé. Però és el meu instint, la meva naturalesa és així. Jo no hi puc fer res”.
Els animals segueixen el seu instint. Els homes tenen voluntat. Són lliures. Alguns, però, es deixen portar per l’instint, per les passions, i van perdent la capacitat de dominar la voluntat. S’animalitzen. La voluntat cal exercitar-la, com els atletes el seu cos, perquè no es debilitzi.
Arxivat a contes breus, reflexions | Etiquetat llibertat, Orson Welles, voluntat | Leave a Comment »

3. El siguiente dedo es el más alto. Nos recuerda a nuestros líderes, a los gobernantes, a quienes tienen autoridad. Ellos necesitan la dirección divina.
4. El próximo dedo es el del anillo. Sorprendentemente, éste es nuestro dedo más débil. Él nos recuerda orar por los débiles, enfermos o atormentados por problemas. Ellos necesitan tus oraciones.
5. Y finalmente tenemos nuestro dedo pequeño, el más pequeño de todos. El meñique debería recordarte orar por ti mismo. Cuando hayas terminado de orar por los primeros cuatro grupos, tus propias necesidades aparecerán en una perspectiva correcta y estarás preparado para orar por ti mismo de una manera más efectiva.
Arxivat a reflexions | Etiquetat Papa Francesc | Leave a Comment »
M’ha sorprès gratament aquesta magnífica pel·lícula: Maktub. Avui dia és difícil trobar un pel·lícula que ens narri una història tant profunda i bella, i alhora amb bones dosis d’humor, una pel·lícula que desperta les ganes de viure, i que sap tocar amb gràcia i claredat, temes com la mort, la malaltia, la família, l’amor.
Protagonitzada per Diego Peretti, Aitana Sánchez Gijón, Goya Toledo, Andoni Hernández i Rosa Maria Sardà, és la primera pel·lícula de Paco Arango.
Maktub ens conta l’història de Manolo, un pare de família que viu egoistament, sense preocupar-se gaire per la seva dóna i els fills, i un matrimoni a punt de trencar-se. La seva vida canviarà després que una sèrie de casualitats el portaran a fer-se amic d’Antonio, un noi de 15 anys amb càncer, que aconsegueix transmetre l’alegria i les ganes de viure a qui els envolten. Antonio aconseguirà canviar la vida de Manolo i recuperà la seva família.
El personatge d’Antonio està inspirat amb un amb un noi malalt de càncer que el director i guionista Paco Arango, va conèixer. Arango ha creat la fundació Aladina per millorar les condicions de vida dels nens i adolescents amb Càncer.
Tan de bo es facin més pel·lícules com aquesta.
Arxivat a pel·lícules | Etiquetat càncer, Diego Peretti, família, Maktub, matrimoni, mort, Paco Arango | Leave a Comment »
El passat 28 de desembre, coincidint amb la festivitat dels sants innocents (dia que es commemora la mort dels nens innocents per part del rei Herodes fa uns dos mil·lenis), llegíem en alguns mitjans de comunicació que l’ONU denunciava l’extens genocidi de nenes produït a diferents països asiàtics. Es tracte d’avortaments selectius, ja que per raons socials (o polítiques) d’aquells països és un gran pes per a les famílies haver de mantenir una nena. El resultat, una nombrosa i tràgica quantitat de crims, que ja està passant factura a la societat asiàtica. Només a l’Índia, són avortades 50.000 de nenes cada mes.
Arxivat a reflexions | Etiquetat asia, avortament, onu, rajoy | Leave a Comment »
Et desitjo que trobis aquesta pau, aquest amor, aquesta alegria i felicitat, i que perdurin per sempre en tu i els teus.
Bon Nadal i feliç any nou!
Xavier Margenat
Arxivat a reflexions | Etiquetat humilitat, jesus, nadal, pau | Leave a Comment »

- Si usas Chrome como navegador pulsa en Herramientas-Extensiones y te saldrá algo así:
- Si usas Firefox (Mozilla) tan sólo tendrás que pulsar en Herramientas-Complementos, ir a la pestaña de Plugins y donde ponga Extension YouTube pulsar en Desactivar y/o Eliminar
Arxivat a reflexions | Etiquetat facebook, vídeo, virus, youtube | Leave a Comment »